HIPERFOTOS DE RAUZIER

Jean-François Rauzier, francès (1952), és un artista fotògraf que el 2002 ha trobat un llenguatge propi –una línia de recerca inexplorada- , això que els artistes -i els científics- busquen, i que quan troben poden explotar durant un temps, mentres el concepte vagi donant de sí. Rauzier fa hiperfotos. Una hiperfoto és una imatge creada per superposició i combinació mitjançant tractament d’imatges de centenars o milers de fotos –normalment fetes amb teleobjectiu- d’un edifici o espai interior o exterior. Juxtaposa les fotos després, formant un espai nou, no existent a la realitat, però fet a base de trossets de realitat. El resultat és una imatge que porta a pensar en el lloc original, i que detall a detall és realment el lloc original, però el conjunt no. Rauzier aprofita la manipulació per posar en escena animals o plantes fora de context, personatges anacrònics, a ell mateix repetit infinitament…

Fins l’11 de setembre hi ha una exposició de Rauzier al Museu Diocesà de Barcelona (Plaça de la Catedral) on hi exposa una trentena de grans obres, set de les quals s’han fet sobre temes de Barcelona. La figura adjunta és la denominada Palau de la Música, de 180 * 300 cm. S’hi veu l’interior del Palau, amb tot de músics asseguts – de Händel a Bruce Springsteen– , i que no es distingeixen en la reproducció del blog, però que en la realitat es veuen perfectament, o amb l’ajut de les lupes que hi ha penjades a cada foto. S’ha editat també un complet catàleg.

Fer hiperfotos enm fa pensar en fer síntesi orgànica a partir del petroli: primer es separen els components (gasos, naftes, gasoli, fuel), després es fa un cracking de cada fracció, d’on s’obtenen molècules simples (hidrogen, metà, etilè, propilè, butadiè, benzè…), i després es recombinen adequadament formant molècules complexes, macromolècules o polímers, que no eren al petroli original però cadascuna de les seves unitats en deriven… Encara una altra analogia química: la continuitat entre les estructures macroscòpiques –la hiperfoto global- i les estructures microscòpiques o atòmico-moleculars, cada detall.

A la web de la revista Muy Interesante hi ha un enllaç a diverses hiperfotos. Potser la més espectacular és la de la Biblioteca de Babel, inspirada en el conte de Jorge Luís Borges, amb milers de llibres ordenats, i una mida de foto de fins a 31 m de llarg amb la resolució amb que és presa. La web d’imatges de l’artista és molt completa. Et pots anar acostant a l’interior de cada foto en diverses etapes, fins al límit de la resolució. Com els quadres de la galería online del Museo del Prado o d’altres museus, però amb més resolució –són fotos- i més ampliació.

Em fa pensar en Escher, en Gaudí… De fet, hi ha a l’exposició una foto de l’interior de la Sagrada Família tan atapeïda com les altres fotos. Però he comprovat que no hi ha fet cap manipulació a l’engròs. I és que l’interior d’aquest temple sembla un hiperespai, amb permís dels topòlegs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: