COMPRES TRANSGÈNICS?

No sóc cap veu autoritzada per parlar dels aliments transgènics, els OGM, OMG o GMO (organismes genèticament modificats). Experts com David Bueno – “Convivint amb transgènics“- o Pere Puigdomènech –”¿Qué comemos?“- saben el que han de dir, ho diuen i jo no puc fer altra cosa que fer-los cas.

El que vull és comentar la darrera enquesta que l’excel·lent portal Recerca en Acció ha proposat, enquesta que va sobre transgènics.
La pregunta i les opcions són:
Compres aliments transgènics?
• No, sempre que sigui possible els evito (64 % de votants)
• Sí. No hi tinc res en contra perquè són segurs (11%)
• M’és absolutament igual si un aliment és transgènic (25%)

A Europa, el reglament CE 1830/2003 obliga a que en l’etiquetatge s’indiqui si un aliment és OGM, o conté algun ingredient que és derivat d’OGM en una proporció de l’1% o superior. I, com tota normativa d’etiquetatge, al nostre país es satisfà. Jo penso que qui ha proposat l’enquesta no té clara la normativa.

Seria molt interessant que els que han respost la primera opció de l’enquesta poguéssin dir-nos si s’han trobat en alguna ocasió que “no els era possible evitar” comprar un producte amb transgènics. No, la pregunta no diu exactament això, però la seva redacció fa pensar que hi ha ocasions en que no és possible evitar els transgènics. Però el difícil és comprar, avui i aquí, productes derivats d’OGM.

I també seria interessant preguntar als que han respost la segona opció, i que diuen que compren aliments transgènics, que ens diguin quins aliments transgènics o amb transgènics han comprat, i de quines marques, perquè els fabricants europeus fugen d’usar productes transgènics, perquè saben que el consumidor europeu els té pànic. Els aliments OMG més comuns són algunes varietats de tomàquet, algunes varietats de soia, i diverses varietats de blat de moro.
He mirat a la cuina de casa. La Maizena, que és farina de blat de moro, no diu si deriva d’OGM, i per tant, no en deriva. Jo em crec les etiquetes. El Nesquik, la Nocilla, la xocolata Lindt tenen lecitina de soia, i tampoc no ho diu. En aquest cas podria ser que n’hi hagués menys de l’1%, i no estarien obligats a indicar-ho. I tinc un pot de lecitina de soia Santiveri (que vaig comprar per fer experiments) per veure les etiquetes, on explicita que prové de soia no OMG. En aquest cas, es tracta de lecitina en un 97%.

En una secció de dietètica d’uns grans magatzems vaig veure en una ocasió un pot de lecitina de soia, de la casa Ynsadiet de Leganés, que explicitava que era procedent de cultiu transgènic. El venien d’oferta. Ha estat l’únic exemple de producte que jo hagi vist que ho digui. Com a compensació, al seu costat hi havia una beguda de soia feta “amb aigües emergents de les muntanyes del Montseny“. Que guai, quina pau…



Els moviments ecologistes demanen que s’etiqueti la presència de productes derivats d’OMG si són en una proporció superior al 0,1%, i que es digui també la traçabilitat del producte. Això darrer ens porta directament a la caça de bruixes. Es pretén que es digui si una determinada llet ha estat munyida d’una mamífera que hagués estat alimentada amb pinso que contingués OMG. Això és desconèixer o ignorar que una vaca que hagi menjat blat de moro OMG no incorpora al seu organisme els gens del pinso. Hi ha gent que s’espanta quan li dius que habitualment menja gens: les cèl•lules dels enciams o de les verdures crues tenen nuclis, i aquests nuclis cromosomes, i aquests cromosomes tenen els seus gens. I que no pateixi, que aquests gens no li faran sortir característiques d’enciam al seu cos. Pensar així és imaginar, en el fons, que l’herència biològica es transmet d’una espècie vegetal a una altra espècie animal… per ingestió i no per reproducció: del blat de moro a la vaca i de la vaca a mi.

I, ni que la vaca hagués menjat i incorporat gens del blat de moro, aquests gens no passarien a la llet, perquè no conté cèl•lules de vaca. És com la lecitina de soia. Ni que la soia fos transgènica, la lecitina és un fosfolípid –una molècula, per entendre’ns- i a una molècula –excepte la de DNA- no hi ha gens de la soia, sigui transgènica o no.

Si seguim per aquest camí de traçabilitat malaltissa, ens preguntarem quin pagès va cultivar el blat de moro del pinso que va menjar la vaca que va fer la llet. Potser tenia alguna malaltia –o alguna característica- de la que desconfiem. Potser tenia la sida, o potser era immigrant il•legal, o d’idees nazis, i algú no voldrà beure la llet per si un cas. El menjar kosher i el halal van per aquest camí, però jueus i musulmans saben que segueixen directrius religioses.

2 respostes a COMPRES TRANSGÈNICS?

  1. Georgina escrigué:

    Com a estudiant d’industrià alimentària si que en puc saber una mica més sobre els aliments transgènics, i com a ecologista et puc dir que no es que volguem que s’etiqueti per por a menjar blat de moro transgènic a través d’una vaca…etc, sinó que crec que el que hauría d’estar normalitzat es saber COM s’ha criat aquella vaca, QUE ha menjat aquella vaca, perque per posar un exemple no és el mateix la carn d’una gallina que ha pugut viure en llibertat, menjant quan tenía gana que no pas una que ha estat tancada en una granja menjant pinso amb moltes hores de llum artificial per tal d’inflarles. I per sobre de tot cadascú té el dret d’estar informat del que s’endu a la boca, perquè sóm el que mengem.

    Els ecologistes sabem perfectament que són els transgènics, hi ha part del que pugui causar o no al nostre organisme(encara no està provat que sigui dolent), el que és segur es que causan un gran impacte al medi ambient.

    En quant a la traçabilitat, no és només pel simple fet que si un producte pel que sigui intoxica a una persona poder mirar de quin lot procedeix, etc..

  2. cmans escrigué:

    Permet que discrepi d’alguna afirmació genèrica. Caldria distingir el tema de la traçabilitat, el tema de la pretès impacte al medi per part dels cultius transgènics, i el tema de la por als transgènics.

    Traçabilitat: és un tema tècnic. Parlant de vaques, crec que la traçabilitat avui ja està assegurada (procedència de l’animal, manipulació, etc). Una altra cosa és el detall amb que vulguem la traçabilitat: quin era aquest animal (pedigree), alimentació que ha tingut, etc. El que els ous resumeixen en un número, de 0 a 3. Ja hi ha alguna cosa d’això quan es parla, per exemple, de vedella ecològica. Podria detallar-se més. Augmentaria una mica el preu, però protegiria algunes produccions petites . És una opció, que al meu entendre té més a veure amb l’economia que amb la sanitat.

    Impacte en el medi dels cultius transgènics. Penso que es limita a la possible influència de cultius transgènics en altres de la mateixa espècie que no ho són. Hi ha normativa, que cal fer-la complir, o modificar-la, si no és suficient. No sé ni he llegit que hi hagi cap altre tipus d’impacte diferent pel fet de que uns cultius siguin transgènics.

    Por als transgènics. Potser els estudiants i professionals saben què són els transgènics i no els tenen por, però és evident de totes les informacions que fan els col·lectius antitransgènics que la por és una de les motivacions que fa que la gent sense coneixements específics donin suport a les idees d’aquests col·lectius.

    I sobre l’afirmació “Som el que mengem” et remeto a un post que vaig publicar en aquest mateix blog el dia 23-9-2011. Al meu entendre, és un eslogan inadmisible.

    https://cmans.wordpress.com/2011/09/23/som-el-que-fem-som-el-que-mengem/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: