TERMODINÀMICA DE LA INDIGNACIÓ

Una molècula / persona es pot indignar / augmentar la seva velocitat per molts motius. Potser se l’ha activat amb algun subministrament potent d’energia electromagnètica / informacions de la ràdio, TV, twitter, o perquè ha rebut sotragades mecàniques directament / acomiadament, o perquè ha xocat amb altres molècules més indignades que ella / relacions socials.

És habitual que hi hagi algunes molècules indignades enmig d’un gran conjunt de molècules no tan indignades. Es limiten a interaccionar amb les altres, sense més efecte. En cada col•lectiu hi ha tota una gamma de molècules amb diferents graus d’indignació. La indignació d’un conjunt de molècules es mesura amb un paràmetre denominat temperatura. Una temperatura baixa vol dir poca indignacIó en mitjana, cosa que no vol dir que no hi pugui haver algunes molècules indignadíssimes. Però quan la indignació va augmentant en mitjana, sigui perquè totes les molècules s’indignen una mica més del que estaven, sigui perquè un nombre suficient de molècules s’indignen molt, la temperatura global augmenta paulatinament, i es poden donar fenòmens diversos. Per exemple, es poden produir reaccions químiques entre molècules iguals o diferents. No parlarem aquí d’això, tot i que és també molt interessant.

Una elevada temperatura en una població de molècules indica que en conjunt tenen una notable quantitat d’energia, que és proporcional a la seva massa i a la diferència entre la temperatura a la que estan i la temperatura dels seus voltants. Aquesta energia es pot aprofitar per produir un treball. Per exemple, totes les molècules es poden posar a empènyer una porta no gaire ben travada, i la poden tirar a terra. O poden empènyer un ariet i foradar una porta resistent. O poden dissenyar un sistema mecànic en que empenyent un pistó a intervals regulars es generi un moviment de rotació que generi energia elèctrica, o moviment d’una màquina. Que generi treball, en una paraula. Només es pot aprofitar una fracció –un trenta per cent, posem- de l’energia en forma de treball, però déu-n’hi do.

Però si no hi ha portes dèbils, o no hi ha ariets, o no hi ha ningú amb l’enginy per dissenyar i construir el sistema de pistó i eix de rotació, o no es posen d’acord en quna porta s’ha de tirar a terra, o cap on ha d’anar la màquina en moviment, l’energia es pot perdre completament. L’energia acumulada s’anirà cedint més o menys lentament a l’entorn, només escalfant-lo una mica, i al final tota l’energia s’haurà dissipat sense cap més efecte que una mica més d’escalfament global. És a dir, que el 100% de l’energia es perdi en forma de calor. Només desordre i entropia.

Cal seguir amb l’analogia?

8 respostes a TERMODINÀMICA DE LA INDIGNACIÓ

  1. Joaquin escrigué:

    Y si le temperatura se eleva lo suficiente se puede llegar a producir un cambio de fase, siempre que haya centros de nucleación, si no se sobrecalienta el sistema😉

  2. Jordi escrigué:

    Tant de bo es donés un canvi de fase, però els que tenen la paella pel mànec ja faran “pseudomesures” per refredar el sistema.
    En general s’aprofiten de la ignorància del poble en temes legals i econòmics.
    Què podem fer si el sistema els protegeix, i qui reforma el sistema son ells mateixos?
    Potser per no perdre l’energia s’hauria d’aprofitar en produir treball en forma de revolució.

  3. cmans escrigué:

    Les molècules indignades estan en fase gaseosa… cosa que vol dir que un canvi de fase les licuaria o les solidificaria, i això s’aconseguiria reduint la temperatura, o augmentant la pressió sempre que estem per sota del punt crític (lamento posar terminologia científica, però és el que té fer metàfores amb la ciència).

    No es tracta de canviar de fase, es tracta de que l’energia de la fase gaseosa sigui ben orientada…

  4. david escrigué:

    Molt bona comparació !!!

  5. Aram Nou escrigué:

    Metàfora perfecte!!!

  6. […] Es recomana entrar al seu blog personal i consultar l’article ” La termodinàmica de l’indignació“: https://cmans.wordpress.com/2011/05/21/termodinamica-de-la-indignacio/ […]

  7. […] recomenades del bloc del científic: Termodinàmica de la indignació […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: