COPENHAGUEN

Amb el nom de la capital danesa el Teatre Nacional de Catalunya presenta, fins el 5 de juny, una obra de Michael Frayn.

L’argument és una discussió ucrònica que mantenen Werner Heisenberg, alemany, Niels Bohr, danès, i l’esposa d’aquest, Margrethe, tots tres morts, sobre la conversa que varen tenir els dos físics a casa de Bohr, el 1941, en plena guerra mundial, al Copenhaguen ocupat pels nazis. Aquesta conversa és famosa, perquè sembla que Heisenberg, antic alumne de Bohr, li va preguntar “Una persona com jo té, com a físic, el dret moral de treballar en l’explotació pràctica de l’energia atòmica?“. Tota l’obra gira al voltant d’aquesta pregunta. Heisenberg formava part d’un grup de científics que tenien la missió, explícita o no, d’estudiar els fenòmens de fisió i aplicar-ne els resultats, i entre ells desenvolupar la bomba atòmica per al règim nazi.

Frayn (1933) va escriure l’obra el 1998. No té estudis de ciències sinó que és graduat en Filosofia Moral per Cambridge (1957). És novel·lista, dramaturg, periodista i traductor de novel·les del rus, de Txèkhov entre altres.

L’obra és llarga (1h20min el prmer acte i 55 min el segon), i és interpretada de forma molt eficaç per Pere Arquillué (Heisenberg), Lluís Marco (Bohr) i Rosa Renom (Margrethe). És una llarga conversa sense acció més enllà del parlar. Quina memòria, Déu meu…

El tema bàsic de l’obra és, doncs, el pretès col·laboracionisme de Heisenberg i la crítica de Bohr a aquest fet, encara que al llarg de la conversa es van matisant les posicions i s’hi van donant voltes, amb un final ambigu que, al meu entendre, salva força la posició de Heisenberg, que havia estat molt criticada entre els científics. Una de les línies de defensa de Heisenberg és precisament el fet que altres científics –Fermi, Teller, Oppenheimer, el mateix Einstein– van anar desenvolupant o donant suport a la bomba atòmica als Estats Units, en secret, i per a aquests el judici moral va ser molt més matisat, quan Heisenberg era condemnat, naturalment basant-se en la diferent qualitat democràtica dels dos règims en guerra. En tot cas, l’espectador decidirà per ell mateix. La recent mort – assassinat, execució, mort preventiva, venjança- de Bin Laden és un exemple amb algun paral•lelisme amb aquesta disputa.

Un comentari des de la perspectiva de la divulgació. En diferents moments de l’obra els físics engeguen parrafades sobre el principi d’incertesa i el principi de complementarietat, sobre fissions nuclears, massa crítica, neutrons ràpids i lents, barres de cadmi, … Són frases que sembla que tinguin la missió de fer més comprensible el que està passant a l’escenari, però no crec que ho aconsegueixin.

El públic -era ple- es podia classificar en dues famílies: la dels coneixedors de la ciència, i la dels seguidors de les obres del TNC i dels actors famosos. Pels comentaris que vaig espiar a la sortida, per a aquest segon grup de públic no havia quedat clar el que passava. Que hi havia un conflicte era evident, però el detall del conflicte no el van entendre.

i aquí ve la pregunta. Cal comprendre la física involucrada en el conflicte per comprendre el drama moral dels protagonistes? Tal com és escrit el text, de nivell mig-alt, sí que està molt lligat l’argument tècnic a l’argument moral. I, per tant, tal com està escrit, cal entendre mínimament la física per entendre el drama.

Podria haver-se escrit d’una altra manera, de forma que el dilema moral hi fos amb tot el rigor, però sense els tecnicismes? És a dir, repeteixo, cal saber ciència per comprendre el conflicte?

Canviem a un altre escenari relacionat. El món en el que vivim té mil dilemes sobre els quals s’ha de prendre posició, dilemes basats en temes tècnics. El canvi climàtic, la crisi de l’energia, les tècniques de reproducció, les cèl·lules mare, la influència de les tecnologies de la comunicació, els transgènics, les centrals nuclears, el respecte als animals,…

Els polítics ens demanen el seu vot i el seu suport per desenvolupar polítiques en aquests camps, polítiques contradictòries entre els partits. Tots diem que tot ciutadà ha de tenir una certa cultura científica per poder opinar. És suficient a ciència de l’ESO per poder prendre decisions fonamentades? O bé, alternativament, no cal saber les bases de la ciència, perquè les decisions ètiques sobre temes científics es poden prendre en absència del coneixement tècnic? Es pot comprendre “l’argument” de la societat actual si no en comprenem les bases tècniques en les que es suporta?

Tornem a la doble cultura, objecte d’un post anterior : “Adéu a la Universitat“.

Una resposta a COPENHAGUEN

  1. Ferran P. Vilar escrigué:

    Hola Claudi,

    La meva companya Rosalia és del tot de lletres i se’n va assabentar prou bé. És cert que fa alguns anys havia llegit un llibre de divulgació sobre l’afer.

    El dia abans d’anar al TNC vaig llegir una crítica de llibre sobre Heisenberg (“Heisenberg in the Atomic Age: Science and the Public Sphere”, Annals of Science, doi:10.1080/00033790.2010.518770) molt favorable, on s’afirmava que la trobada entre aquest parell de figures podia haver estat una ficció teatral, i dubtava que hagues estat real.

    Al mateix text vaig saber d’un excel·lent paper sobre fil·losofia de la ciència: “Science as Instrumental Reason: Heidegger, Habermas,
    Heisenberg’ (Continental Philosophy Review 42, 2010: 483-509). En tot cas per a disfrutar de debò cal llegir això: http://www.ebook3000.com/Uncertainty–Einstein–Heisenberg–Bohr–and-the-Struggle-for-the-Soul-of-Science_111186.html, que em sembla que està traduit al castellà.

    Jo vaig disfrutar força al teatre i, quan la Rosalia (suposadament) venia darrera meu, ja no sabia si existia o no…😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: