ELS ELEMENTS

Acabo de comprar-me el llibre “Els elements“, de Theodore Gray, i amb fotografies del mateix autor i de Nick Mann. És un llibre esplèndid, de gran format, aparegut en anglès el 2009 i traduït per Pilar González-Duarte i diversos col·laboradors. Val 35 €, i s’ha editat per l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de València. I imprès a la Xina.

Un llibre sensacional, per contingut i per estètica. A més de la informació sobre cadascun dels elements de la taula periòdica, hi ha centenars de fotos de diferents objectes i substàncies on es troba cadascun dels elements, en forma elemental o en forma de compost. Moltes de les fotos són de la col·lecció d’elements de l’autor del llibre, que en té més de 2300 mostres. Fotos sobre un fons negre que donen al llibre una forta personalitat.

Tot just llegint-ne les pàgines inicials, m’ha fet pensar en un aspecte terminològic. Els àtoms tenen una massa característica, la massa atòmica, que es mesura en les unitats de massa, és a dir, en grams, o en un dels seus submúltiples. I, en canvi, a totes les taules periòdiques i llibres hi ha la indicació del seu pes atòmic. I, malgrat anomenar-se pes atòmic, no es mesura en unitats de pes, és a dir, en newtons o en derivats del newton, sinó que és un nombre adimensional. I és que el pes atòmic es defineix com la relació entre la massa atòmica d’un element i la la dotzava part de la massa d’un àtom de carboni. Aquesta contradicció de nomenclatura -un pes que no es mesura en unitats de pes- s’ha discutit molt, s’ha proposat de canviar-ne el nom, i en el Gold Book de la IUPAC, la biblia de la nomenclatura química, en l’entrada atomic weight et remeten a relative atomic mass.

I, com que som crítics de mena, no em fa feliç el subtírol del libre: “Una exploració visual de tots els àtoms coneguts de l’Univers”. La major part dels elements que presenta el llibre no es troben en l’Univers en forma d’àtoms, sinó en estructures en les que els àtoms han cedit o adquirit electrons, en comparteixen o els han perdut. I ja no són els àtoms inicials, sinó una altra cosa: ions, nuclis d’àtoms en un mar d’electrons… Aquesta és una mania meva, i no puc deixar de dir-ho. Però no té cap rellevància. Vegeu “Element Al“.

3 respostes a ELS ELEMENTS

  1. Josep Lluís escrigué:

    Estimat Claudi, a mi també m’agrada traure-li punta a la llapisera, i crec que el terme element i la taula periòdica són d’aquells temes més peluts.
    Quan es parla de la taula periòdica hi ha diversos aspectes que em causen perplexitat. Sent així que es tracta de la taula periòdica dels elements, per què sovint s’indiquen algunes de les propietats físiques de, per exemple, l’oxigen, l’hidrogen…?
    El comportament físic de l’oxigen o l’hidrogen, té a veure, com reconeixia Mendeléiv, amb els seus elements constituents, però com que allò que ell perseguia era posar ordre en el comportament químic de les diferents substàncies, no seria preferible posar l’accent en açò últim i no en les propietats físiques?
    A l’hora de donar algunes de les propietats dels elements, per què limitar-se, com es fa entre d’altres en la taula de la scq, a l’oxigen diatòmic? Per què no incloure també les de l’ozó? Per què donar la densitat de l’hidrogen i no la del deuteri?
    Informar d’aquestes propietats en la taula periòdica dóna a entendre que l’oxigen diatòmic, l’hidrogen gas… són elements. Aquesta associació dificulta que els estudiants accepten la conservació dels elements en les reaccions químiques.
    Les confusions venen, per descomptat, del doble significat que se li sól atribuir, entre altres la IUPAC, al concepte d’element. Per un costat, com a principi i, per altre, com a substància simple.
    Però, a més, està l’associació habitual àtom-element, deguda a Dalton, però què no s’accepta des de principis del segle passat. Ara per ara, diguem que els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons en el nucli. D’acord amb açò, el clor atòmic, el clor molecular o els ions clorur estan formats pel mateix element.
    No resultaria tot més senzill si distingirem entre element, en el sentit mendelevià, i substància simple?

  2. cmans escrigué:

    Hola, Josep Lluís, gràcies pel comentari.

    Jo penso que la distinció entre element-concepte i substància simple és rellevant i cal fer-la explícita sempre que s’expliqui al nivell que sigui.

    A la Taula Periòdica, des de fa molts anys que s’hi representen els elements en la seva forma més habitual. Seria interessant veure quan i qui va començar a fer taules periòdiques amb fotos dels elements en la forma i les condicions normals, i veure quines formes alotròpiques hi fan sortir, perquè hi ha diversos elements (oxigen, carboni, sofre, fósfor, …) amb formes alotròpiques habituals, i molts més amb formes menys habituals.

  3. Oriol López escrigué:

    Em sembla que faré un cop d’ull a aquest llibre que recomanes. Segur que serà un molt bon any de la química. Com a curiositat us recomano la Taula periòdica dels elements en codi-QR que ens proposa Lorenzo Ramírez a: http://desdelamediterrania.cat/2011/01/17/taula-periodica-dels-elements-en-codi-qr/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: