Un ACCENT TÒXIC

Al sopar de lliurament dels premis Nobel, en alguna ocasió han posat per amanir un oli denominat Oleastrum. És un oli extraverge de les Garrigues (DOP), fet amb olives arbequines. Oleastrum és també el nom d’una antiga ciutat, avui desapareguda, que sembla que era per allà a Cambrils , a la costa del Baix Camp. És el nom en llatí de l’ullastre, l’olivera silvestre, Olea europaea var. sylvestris. En castellà, oleastro o acebuche.

En la línia de retrofutur que han agafat certs restauradors, és molt valorat agafar un producte antic i modificar-lo amb tècniques modernes. La terminologia juga un paper important en el marqueting, i el nom del restaurant ja és una declaració d’intencions.

Acabo de passar per davant de les quatre columnes que s’han posat a Montjuïc, i que són una rèplica de les que el dictador Primo de Rivera va fer enderrocar el 1923. He aprofitat per pujar fins al Palau Nacional per veure-les des de dalt. I, a més de les columnes, he vist l’anunci del restaurant del Palau Nacional. El restaurant Òleum.

Oleum, en llatí, és l’oli. En un restaurant, suggereix cuina de casa, mediterrània, natural, saludable…

Restaurant Òleum, al Palau Nacional de Montjuïc, Barcelona. Llàstima d'accent.

Però, ai. El nom del restaurant no és Oleum, sinó Òleum. Aquest petit accent ho canvia tot. Amb accent, òleum ja no és llatí, sinó català. i òleum vol dir “solució de triòxid de sofre en àcid sulfúric“.

Quan es fabrica l’àcid sulfúric –amb primeres matèries com l’aire, l’aigua i el sofre o algun sulfur- s’obtenen gasos de triòxid de sofre, un gas oxidant molt àvid d’aigua. Teòricament es podria absorbir amb aigua i donaria àcid sulfúric, però a la pràctica no es pot fer així: la reacció és tan violenta i despren tanta calor que l’aigua bull i el resultat és una boira sulfúrica impossible de que condensi en forma de líquid. Aquesta boira és precisament l’smog àcid que es forma a l’atmosfera quan s’usen carburants molt carregats de sofre en un entorn humit, com passava a Barcelona fa anys.

Per a aconseguir tenir àcid sulfúric, el que es fa és absorbir aquest triòxid de sofre amb àcid sulfúric obtingut en una elaboració anterior. El triòxid de sofre s’abserbeix molt bé en sulfúric i forma una solució molt densa i viscosa, que és el que es denomina precisament òleum. Aquest òleum es pot vendre com a tal, o es pot barrejar amb aigua, que reacciona, ara sí, de manera controlada amb el triòxid, donant àcid sulfúric de la concentració desitjada.

Jo suposo que el restaurant Òleum han comès un error en posar l’accent, i que el que volien posar era Oleum, en llatí. O potser no. Potser el que volien era destacar la naturalitat de la seva cuina i l’absència d’additius. Restaurant Òleum, perquè l’òleum és un producte natural com l’oli. O com el sulfúric, en que s’usen només productes naturals per a la seva fabricació: aigua, aire i sofre. Tan naturals com els processos de la seva elaboració: combustions –com a la cuina- , absorcions –com per fer aigua amb gas-, o reaccions químiques espontànies.

Química, naturalment.

Una resposta a Un ACCENT TÒXIC

  1. b.a. escrigué:

    Suposo que els farás arribar aquest escrit al restaurant, oi?
    De vegades els correctors es passen de llestos i potser els fas un favor…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: