2011, Any Internacional de la física

El districte de Nou Barris de Barcelona està constituit per tretze barris, segons l’ajuntament: Can Peguera, Canyelles, Ciutat Meridiana, La Guineueta, La Prosperitat, Les Roquetes, La Trinitat Nova, El Turó de la Peira, Porta, Torre Baró, Vallbona, Verdun, i Vilapicina i la Torre Llobeta. La nomenclatura de molts dels seus carrers, idels barris circundants, és especialment vermella: Karl Marx, Victor Jara, Pablo Iglesias, Andreu Nin, Josep Solé Barberà, Àngel Pestaña, Miguel Hernández, Harry Walker (empresa amb importants lluites sindicals), Rosa Luxemburg, Joan Cornudella, Frida Kahlo
I, entremig, just al costat del grandiós Parc Central de Nou Barris, el carrer de Marie Curie. Aquí hi ha una foto de la placa del carrer: Carrer de Marie Curie. Varsòvia, Polònia 1867 – Sallanches, França 1934. Física.

La placa del carrer de Marie Curie avui 26 de febrer de 2011

El rètol del carrer diu que era física. D’aquí ve el títol d’aquesta entrada. Però aquest any 2011 és l’Any Internacional de la Química, precisament perquè fa cent anys, el 1911, li van donar a Marie Curie el Premi Nobel de Química. Abans, el 1903, li havien donat el Premi Nobel de Física, juntament amb el seu marit Pierre Curie, i amb Henri Becquerel.
Què era en realitat Marie Curie? Física o química?

Ella havia començat a fer ciència a un laboratori del Museu de la Indústria i Agricultura de Varsòvia. Després –trencament amorós pel mig- va estudiar a la facultat de Ciències Matemàtiques i Naturals de la Sorbona, i es va llicenciar en física i després en matemàtiques. Després, el treball sobre magnetisme, el casament amb Pierre Curie –entre ells hi havia magnetisme, no hi havia encara química-, el primer Nobel, el treball sobre la radioactivitat –ja hi havia química entre ells-, la mort de Pierre, el Nobel de química, guerra mundial, viatges, i la resta de la vida.

Fa alguns anys em van convidar a fer una conferència sobre Marie Curie, en el marc d’una sèrie sobre la ciència feta per dones. Tema complicat, òbviament, perquè no s’havia parlar només de vides de sants, sinó d’opinions. En trobareu el text a la web (“Marie Curie, la química física“). Però, per a mi, la cosa complicada va ser intentar discernir si Madame Curie era física o química.

Què és ser físic o químic? Tenir-ne una llicenciatura? Jordi Pujol és metge, Margaret Thatcher és enginyera química, i Fidel Castro advocat. Però evidentment que són i han estat polítics, i, per tant, els estudis cursats no són un bon criteri per decidir què s’és. Potser un físic o un químic seria aquell que exerceix la professió de físic o químic? I quines professions són aquestes? Hi ha químics o físics professors, investigadors, comercials, de producció, de laboratori, QIRs i FIRs (químics i físics interns i residents, de la sanitat pública), periodistes, forenses… i les tasques que s’hi desenvolupen no s’assemblen gaire les unes amb les altres.

En el fons, què és la química, què és la física, com a ciències?. Què estudien? Tenen alguna manera de ser pròpia, algun paradigma específic?

Jo, a vegades, per fer enfadar els químics, defineixo la química així:
Química és una de les ciències físiques que té com a objecte d’estudi els fenòmens determinats per l’activitat dels electrons més externs“.
M’explico: la física, les ciències físiques, té, tenen com a objecte d’estudi el món material, la seva naturalesa i els seus fenòmens (incloent en el món material el que n’hi diem energia, naturalment, i tots els éssers vivents). La química en seria una part especialitzada, que estudia com a fets més rellevants la composició, l’estructura de les substàncies i el canvi químic, en el benentès que l’eina conceptual per fer aquest estudi és l’electromagnetisme amb totes les seves derivacions, i l’eina experimental és el laboratori amb metodologies més o menys específiques. Això és la química, i tots sabem que la seva part més genuïna n’és la precisament denominada química física. I les altres parts en que solem dividir la química són especialitzacions més específiques, que estudien una part de les substàncies conegudes –química orgànica, química inorgànica-, o que forneixen eines de caracterització: la química analítica.

Una vegada em va venir a visitar una doctora americana. Parlant de la seva especialitat, jo li vaig preguntar què era, si química o física. No va entendre la pregunta. Li vaig detallar el què esperava que respongués, i em va dir quines matèries havia cursat, i sobre què havia fet el treball de master i la tesi. “Amb aquestes dades” – em va preguntar ella – “què creus que sóc?”

I és que la pregunta està mal formulada. Madame Curie no “era” física ni química. Quan estudiava magnetisme, ho feia amb tecnologia i motivacions de física clàssica. El mateix quan va descobrir i caracteritzar la radioactivitat. I per això li van donar el Nobel de física. Però quan va llençar-se a estudiar on es donava la radioactivitat i per què, quan va fer la hipòtesi de que a la uranita que estudiava hi havia d’haver una substancia més radioactiva que l’urani, i va identificar-hi el poloni i el radi, usava tecnologia i mètodes experimentals químics, i per això li van donar el Nobel de Química.

Dues peticions finals.

1. Professors de física i de química de tots els nivells, deixem-nos de tonteries i de gremialisme.
2. Ajuntament de Barcelona, si et plau, canvia la placa del carrer de Marie Curie per tal que hi posi que era física i química. N’adjunto la proposta . Gràcies anticipades per l’atenció.

Placa del carrer de Marie Curie a finals del 2011, potser?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: