EL TUB DEL ROTLLE DE PAPER HIGIÈNIC

L’importantíssim problema – recurrent a totes les cases- de què fer amb el tub de cartró del rotlle de paper higiènic un cop acabat, ara té solució: L’empresa Colhogar llença aquests dies una campanya publicitària basada en un tub de paper “soluble”.

La cel·lulosa no és soluble. És hidrofílica però les cadenes que la componen són massa llargues com per dissoldre’s en aigua. Però les fibres de cel·lulosa del paper sí que poden ser dispersables en aigua, sempre que el paper no contingui càrregues que ho impossibilitin. El paper higiènic actual és un exemple de paper dispersable, En canvi, el paper satinat d’un llibre no és fàcliment dispersable.

La novetat del tub de paper higiènic de Colhogar del que parlem és que no és fet de cartró –que necessita coles i altres càrregues per aconseguir que sigui consistent- sinó de paper fàcilment dispersable. I se’n va amb l’aigua, sense que calgui una segona descàrrega de l’inodor. Tot el seu funcionament està ben explicat a la web de l’empresa.

AquaTube. Què fer amb el tub de cartró? Quin rotllo!

I ara ens preguntarem si això és una novetat bona o dolenta. Amb quin criteri ho analitzem? Per a mi no hi ha el problema d’on el llenço. Jo ho faig a aquell recollidor de residus mil del bany: s’hi tiren fulles d’afaitar usades, ampolletes buides,envoltoris de les ampolletes, vidre, paper i plàstic, en una paraula. I després ho llenço al contenidor general. Podria separar cada fracció, però només ho faig quan l’ampolla és gran, de vidre o de plastic. I també hi llenço el tub de cartró del paper higiènic. El meu dubte a casa no és tenir un lloc per a la disposició (paraula calc de l’anglès disposal), que ja el tinc, sinó on és millor llençar-ho. I l’únic criteri seria ecològic.

Què és més ecològic, paper a l’aigua o paper al contenidor general? La resposta no és evident ni és inmediata. Llençar més paper a l’aigua fa que augmenti la seva càrrega de sòlids. A les clavegueres l’aigua amb més sòlids dispersos llisca amb més dificultat. A les depuradores els sòlids d’un cert volum –un tap de suro, per exemple, que no es dispersa- quedaria retingut a les reixes d’entrada, però el paper dispers passaria de llarg i aniria als decantadors primaris. Allà se separaria en part per decantació, i si la depuradora té un sistema d’insuflar aire per afavorir la flotació, sortiria amb l’espuma per la part superior. La part de fibres que s’hagi trinxat més aniria a parar a la següent etapa, on una digestió amb fangs activats, o algun altre procediment, l’eliminaria de l’aigua. En tots els casos, les fibres disperses aniran a augmentar el volum dels fangs. Aquests fangs no es poden separar en components, se solen assecar i es llencen com a corrector de sòls, com a coadjuvant de compost, es poden incinerar en alguns casos, o s’enterren en abocadors.

Si llencem el tub de paper amb el rebuig general, se’n incrementa el volum i la massa total, i aquest rebuig es transporta amb camions pràcticament des de tot arreu cap als ecoparcs. Cal després triar-lo, manualment o amb màquines, i després el tub de paper, si no està massa degradat pel contacte amb altres residus, pot anar a engruixir el paper a reciclar, que serà tractat juntament amb la resta de paper.

Sense fer números, i usant simplement un dels criteris elementals, veiem que en el segon cas el paper acabarà a anant al paper reciclat, és a dir, que la cel·lulosa no canviarà de composició física ni química, i serà novament aprofitada com a tal. I aquesta opció és gairebé sempre millor que qualsevol dels altres destins: biomassa per cremar, compost o abocador. La meva recomanació, a falta de fer alguns números qu eno faré, és que el tub hauria de reciclar-se amb el paper, i si no, amb el rebuig general. No llençar-se a l’aigua.

Si parlem aquí de tot això no és per la importància quantitativa del problema. De fet, un tub d’aquests són pocs grams, només és una petitíssima fracció de la quantitat de paper que entra a casa cada dia i que després llencem. Per exemple, avui diumenge a casa han entrat 1100 g de paper, un DVD i dues bosses de plàstic amb els dos diaris que he comprat. Si parlem de tot això és només per fer un exercici de reflexió de com analitzar els pros i contres d’una decisió. Moltes vegades ens ensenyen només una de les solucions, la que li interessa al que te l’explica.

L’anàlisi de cicle de vida és una tècnica que permet comparar de forma quantitativa les opcions possibles, des del punt de vista medioambiental. Naturalment que cada persona no ha d’aplicar aquestes tècniques, però sí que l’administració i les empreses ho haurien de fer, i de fet ho fan en alguns casos, i haurien de donar-ne les dades.

La meva opinió és que enfront de cada dubte sobre reciclatge, a manca de més informació concreta, l’ordre dels criteris criteri hauria de ser: primer reduir (no demanar bosses de plàstic al supermercat, per exemple). Si no es pot reduir, reutilitzar (tornar l’ampolla de vidre sencera per a reomplir-la, per exemple). Si no es pot reduir ni reutilitzar, reciclar (el diari o els envasos de plàstic, per exemple). Si no es pot reduir, reutilitzar ni reciclar, revaloritzar (fent compost, o en una incineradora, per exemple). I si no hi ha més remei, llençar els residus a un abocador.

Reduir depèn només de cadascú. Reutilitzar depèn dels sistemes de recollida de les empreses i llocs de venda; i la resta depèn dels sistemes de recollida classificada dels municipis.

En bona part, depèn de nosaltres. Amb la natura, bon rotllo… al contenidor de paper.

7 respostes a EL TUB DEL ROTLLE DE PAPER HIGIÈNIC

  1. La lectora corrent escrigué:

    Doncs jo l’aixafo i el llenço al contenidors del paper i de cartró. Ho faig malament?

  2. b.a. escrigué:

    Mira, des del dia que vaig veure aquest anunci del rotlle “soluble” que estava esperant aquest post!
    Vaig arribar a pensar que retirarien l’anunci per allò de la publicitat enganyosa però com que el fabricant s’explica prou bé (a la web, vull dir, no pas a l’anunci) suposo que en tenim per dies.
    La veritat és que a mi em fa l’efecte que és més senzill tot plegat si es llença amb el paper. Qualsevol cosa que augmenti la càrrega de sòlids de l’aigua em sembla d’entrada poc recomanable, però també és cert que poca gent llença l’incordiant rotlle al contenidor del paper… Ves que sembla que estem d’acord en que el dilema té difícil solució.
    El cas és que ara mateix no trobo un adjectiu català prou semblant a “pijada” per a qualificar aquest invent però, vaja, diuen que si és a fi de bé…

    • cmans escrigué:

      Hola, b.a.,

      els fabricants de paper higiènic, com els envasadors d’aigua, com qualsevol, ja no destaca la qualitat del seu producte, perquè més o menys tots els productes tenen la mateix qualitat. Fan innovacions secundàries basant-se en arguments secundaris, no centrats en el producte sinó en medi ambient, seguretat, aspectes importants però no centrats en el producte.
      Els fabricants de cotxes, en els anuncis de televisió, ja no destaquen el motor ni el rendiment, sinó valors intangibles. La qualitat i l’eficàcia es donen per suposats…

      Potser “pijada” seria “collonada”, segons Pla (abans de que s’hagués inventat el treme “pijada”.

  3. amay escrigué:

    Doncs jo fa temps que hi pensava en els papers de rotlle de paper higiènic, i crec que el millor és que no cal que existeixin. El paper tot enrotllat per si sol ja agafa la forma. No sé on ho vaig veure, i ho vaig trobar molt bona idea.
    Per altra banda, hi ha països, com a Grècia, que ni el paper llencen a l’aigua, sinó a les papereres que tenen al costat. Pot semblar una mica “guarro”, però bé…
    I, per últim, jo també el llenço amb el paper reciclat!

    • cmans escrigué:

      Efectivament Grècia és un exemple de reciclatge, però jo crec que aquí no seria possible d’implantar la pràctica grega. Més estalvi hi ha encara en l’estil hindú clàssic del tema…

  4. Leonor escrigué:

    L’any passat vaig viatjar a Costa Rica i a tot arreu et demanen que no llecis paper higiènic al vàter. Sembla estrany però t’hi acostumes. Segurament la depuració de l’aigua és molt més senzilla!
    La veritat és que ens acostumem a pensar que allò que llencem al vàter desapareix i no és així Si es visita una depuradora d’aigua sobta comprovar que es recullen mil·lers de varetes de colors. Quan preguntes què són, t’expliquen que són les varetes de plàstic dels palets per les orelles que han perdut el cotofluix de les puntes! Des que ho vaig veure no he tornat a llençar-los al vàter mai més!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: