COMPETÈNCIA ENTRE SUCS

Quan faig alguna conferència o xerrada sobre productes alimentaris hi ha una pregunta recurrent : “Realment compleixen la llei d’etiquetatge les empreses?“. La meva resposta és que les grans empreses, les conegudes, sí que la compeleixen; en canvi, les empreses desconegudes, o les de paisos llunyans que porten una etiqueta enganxada a sobre, pot ser que sí i pot ser que no. I quan se’m pregunta qui fa complir la llei, qui vigila les empreses, la meva resposta és que hi ha tres mecanismes principals: les associacions de consumidors, l’administració –escepticisme generalitzat entre els assistents- i la regulació mútua de les empreses per les lleis de la competència. Aquest darrer argument és acollit encara amb més escepticisme.

La competència entre empreses no es veu sovint en termes d’enfrontaments directes entre elles. A aquest país la publicitat amb anàlisis comparatives amb productes de la competència no sol ser gaire freqüent, tot i que a vegades en surten mostres. En porto un exemple, que no és de publicitat sinó de decisió judicial.

L’empresa Zumos Pascual ven sucs pasteuritzats, els Zumosol, que, per tant, no necessiten conservació en fred si no estan oberts. Però a l’envàs, entre les recomanacions de conservació, recomanen mantenir-los entre 0 i 6ºC. Era una recomanació innecessària, però així donava a entendre que el seu suc era fresc, espremut recentment, perquè els sucs espremuts en fred i no pasteuritzats sí que requereixen aquesta precaució.

L’empresa J.García Carrión, elaboradora dels Zumos Don Simón, va demanar el 2006 que Pascual esborrés de l’envàs la recomanació de mantenir-ho en fred. Pascual no li va fer cas, i J.García Carrión va interposar una demanda judicial contra Zumos Pascual, que ha perdut. A partir del 15 de febrer Zumos Pascual no podrà posar a l’envàs la recomanació de refrigerat, i els establiments de venda hauran de treure dels refrigeradors els sucs Pascual.

La sentència és interessant. Diu que «un consumidor medio asocia el frío a la conservación de las características naturales o nutritivas del producto en mejores condiciones que otro que se comercializa en la estantería a temperatura ambiente y la diferente fecha de caducidad, más breve en aquél que en éste, llevan a pensar que se está consumiendo un producto más natural que exige un rápido consumo».

Agrega que «si se contrasta la representación mental, creencia o imagen que suscita la demandada en el consumidor medio respecto a los zumos que comercializa en el lineal de frío con la verdadera realidad de los ‘Zumos Pascual’, el resultado es que estamos ante un acto de engaño».

Pascual ha recorregut la sentència, però afirma que modificarà els envasos i els treurà dels refrigeradors.

Procés tecnològic dels sucs pasteuritzats i refrigerats Pascual

És interessant l’argument del jutge, basat en la “representació mental, creença o imatge en el consumidor mitjà“. En resum, l’engany no és tant en el que diu l’envas, sinó en el fet que els sucs són al refrigerador…

Des del punt de vista sanitari, és obvi que tots dos sucs són segurs. Des de la perspectiva nutricional, els sucs espremuts recentment solen tenir unes característiques millors que els altres: més vitamina C. I pel que fa a les característiques organolèptiques, el suc espremut sol tenir, en opinió dels consumidors, més bon gust i millor textura. El pasteuritzat es conserva molt més, i per tant pot tenir estocs més grans, amb un sistema de distribució més econòmic.

No és la primera vegada que García Carrión interposa demandes judicials. El 1995 va denunciar Minute Maid, sucs de l’empresa Coca-Cola, perquè els tenia als refrigeradors quan eren procedents de sucs concentrats i pasteuritzats. Garcia Carrión va guanyar també la demanda.

Evidentment tots aquests comentaris no pretenen més que destacar que existeixen mecanismes per aconseguir que el consumidor tingui una informació veraç. Tots els productes citats són sanitàriament impecables i nutricionalment correctes. Una altra cosa són les preferències gustatives de cada consumidor, i la relació qualitat – preu que cadascú decideixi escollir.

Particularment, jo no solc comprar sucs. Les poques vegades que en prenc, me’l preparo a casa. Quan tenia sucs a casa, bevia sucs. En canvi ara, amb la diabetis, sense sucs em controlo millor.

La Vanguardia, febrer 2011

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: