TOT ÉS QUÍMICA… O NO

A l’Any Internacional de la Química 2011 puc quedar molt malament si afirmo que no tot és química. Sembla que vagi contra l’eslogan oficiós dels químics, que diu “Tot és química“. Hi ha llibres amb aquest títol. Hi ha exposicions amb aquest títol. Hi ha manifestos amb aquest títol. I jo dic que no, que no tot és química.

Als químics sempre els ha preocupat – sempre ens ha preocupat- la imatge que donem a la societat. I una manera de contribuir a millorar aquesta imatge, i a fer veure que, malgrat la mala premsa que tenim, som ciutadans normals que contribuim a l’avenç de la societat, és explicar la gran quantitat de productes beneficiosos que, gràcies a la química, s’han posat a disposició de la societat. I, no només això, s’afirma que tot és química.

Jo no sé què s’imagina una persona no tècnica davant d’aquest eslogan. Tot és química. Imaginem que afirmem que tot és biologia. Fàcilment posem com a exemple que un tros de granit no és biologia. Per tant, no tot és biologia. Imaginem que diem que tot és geologia. Davant d’un ocell, és evident que no tot és geologia. Però, què passa quan diem que tot és matemàtiques? O que tot és física? O que tot és química? Aquí hi ha un canvi de nivell de descripció, perquè els éssers vivents i els minerals estan classificats en compartiments ben diferents, i no hi ha cap dubte de que o és animal / vegetal o és mineral. Bé, en el límit podem preguntar-nos sobre els virus i el seu grau de vivitud o vivència o com es digui, però a les fronteres sempre trobem problemes de definició.

Quan dieum que tot és física, el que estem afirmant és que les lleis físiques s’apliquen a tot. I això, òbviament, és cert. No totes les lleis físiques s’apliquen sempre a tot, però algunes lleis físiques sí. Quan diem que tot és química, el que volem dir és que qualsevol tros de matèria es pot descriure en termes de la seva composició: tot es descriu en termes dels elements que componen la matèria. I, quan diem que tot són matemàtiques, el que venim a dir és que la descripció de la naturalesa viva o inanimada es pot fer en termes de comptar i mesurar, de modelitzar matemàticament sistemes i mecanismes, tant els naturals com els socials.

Aquestes frases de “tot és …”, si s’apliquen a tot, són trivials. Venen a dir que les ciències –la química, la física, les matemàtiques- s’apliquen a qualsevol sistema, que res no s’escapa al seu àmbit. Naturalment, aquesta afirmació no aporta res a la comprensió de la naturalesa, és una simple afirmació trivial i parcialment errònia. En el cas de la química, perquè sí que hi ha coses que no “són” química. Les partícules elementals no “són” química, no formen part del que la química estudia i descriu.

Seguim amb la química i el seu “tot”. No, no tot és química. El moviment d’un pèndol no s’explica per la química. És a dir, la composició de la matèria que forma el pèndol o la corda de la que penja el pèndol no aporten res a la descripció del seu moviment. Les lleis clàssiques de l’electromagnetisme, de la òptica, de la mecànica, no depenen en sentit estricte de les composicions. Per tant, no tot és química. El comportament dels sistemes biològics no s’explica a partir dels coneixements químics. El comportament dels sistemes socials tampoc. I, per acabar-ho de dir tot, les mateixes lleis químiques no són més que l’expressió de mecanismes basats en lleis físiques: la reacció química és describible en termes de col·liisions moleculars o atòmiques –mecànica i electrostàtica-, l’estructura atòmica no és més que electromagnetisme i –en el nucli – física nuclear, exactament el mateix en els canvis de fases, els enllaços, etc etc. Tot és, en el fons, física.

La qüestió no és si tot “és” química o no. La qüestió és veure si el que en diem química, la ciència de la química, explica el món, o al menys una part, adequadament. I sí. Acceptant que una ciència s’ajuda de les altres, la química s’ha constituit en una ciència diferenciada, perquè té un objecte propi i metodologies específiques. I no pretén abarcar tot el món físic, sinó només una part. La pregunta no és si tot és química, sinó quan és la química la ciència rellevant.

I trobem que la química és la ciència rellevant en tres tipus de situacions:

1. En els casos en que allò important és la composició de les substàncies. Els àtoms d’un element són diferents dels d’un altre element; els compostos són diferents entre ells en tots els sentits. I depenent de quins compostos tinguem en un sistema, té unes propietats o unes altres. La química ens diu què i quant n’hi ha a un sistema, i com es comporten els compostos en aquest sistema en concret. Quant de cadmi hi ha a un peix, quant de bor hi ha a un vidre, quant de diòxid de carboni hi ha a l’atmosfera, quant d’heli hi ha al Sol. I quines propietats tenen tots aquests sistemes pel fet de que hi ha el que hi ha. La química és la ciència rellevant en la composició.

2. En els casos en què és important l’estructura de les substàncies. Les propietats dels materials estan determinades per la composició del que hi ha, per com estan travades les molècules, els ions i els àtoms que els componen. Per què els vidres són durs però fràgils; per què uns polímers són plàstics i altres elàstics; per què els metalls tenen les propietats que tenen; per què els xips de silici o els flams es comporten com ho fan, Tots els fenòmens genètics, fisiològics i biològics s’expliquen en bona part a partir de l’estructura de les molècules biològiques implicades. La química és la ciència rellevant en l’estructura de la matèria.

3. Quan hi ha canvi químic. Les reaccions químiques transformen unes substàncies en altres, de composició i propietats diferents, i això és tema de la química. Les matèries primeres de qualsevol tipus es transformen en altres, i això s’aprofita en la indústria o a escala domèstica. Com en el punt anterior, les reaccions químiques ajuden també a comprendre la major part de fenòmens biològics dels organismes vius. La química és la ciència rellevant també en aquests casos.

Aquestes eren les meves reflexions quan llegia el llibre “Molècules en acció. Del big bang als materials del futur“, escrit per Xavier Duran, conegut divulgador de la ciència, autor de molts llibres i director del programa “El Medi Ambient” de TV3. El llibre és editat per Edicions UPC. Una perspectiva global del món, on es subratllen els processos químics naturals que han portat a la composició actual del planeta. I, a partir d’aquí, dotzenes d’exemples que mostren com amb la reflexió, l’estudi, l’observació de la naturalesa i l’experimentació, s’han inventat productes i materials que fan la vida més segura, més còmoda o més sana. I també, com la química ajuda a paliar el que altres, en un mal ús de la química, han malmès. Un llibre que explica molt bé quan i on la química és rellevant.

Malauradament, Xavier, jo penso que davant de l’eslogan de que “tot és química“, hi haurà qui no l’entendrà i dirà que, efectivament, “no en queda un pam de net” i que el que cal és anar cap a tot allò natural. Com si allò natural no s’expliqués mitjançant la ciència química. I és que el problema és, com gairebé sempre, en la terminologia, i el terme “química” és, per a molta gent, sinònim d'”additiu indesitjable“. Això és el que volien dir els pagesos de la publicitat de l’oli de Borges quan deien “I no porta química“. I això, malgrat que l’havien extret amb hexà. Però, quin publicista es fixa en aquestes minúcies?

4 respostes a TOT ÉS QUÍMICA… O NO

  1. cabistron escrigué:

    Hola Claudi,
    Potser em recordes ja que algun cop he posat algun comentari al teu blog, no fa massa temps que en sóc subscriptor. Jo sóc arquitecte (gairebé) i em dedico molt a la part de representació gràfica i de simulació virtual en l’arquitectura, i per tant, et faràs una idea que sóc un autèntic i absolut ignorant en la química. Va ser una de les assignatures que a l’escola i batxillerat que se’m donaven pitjor, vaig arribar a detestar-la com a matèria docent, com es podria donar el cas que tu detestessis el dibuix tècnic, posats a entendre l’un a l’altre.

    Aquest és un dels motius pels que llegeixo el teu blog, no en tinc “ni fava” de química, i les teves rigoroses però informals explicacions me la desmitifiquen tot el que jo podria demanar. Referent a l’apunt de l’anunci de l’oli que diu “no porta química” haig de reconèixer que sí que és ben cert que la gran majoria de gent en té aquesta idea. Però no només en la química la publicitat fa molt de mal!!
    Fins la propera!

  2. cmans escrigué:

    Hola, Cabistron.

    No detesto el dibuix tècnic, ni molt menys. Com a enginyer químic que mig sóc l’he usat com a eina, i m’agrada. A la facultat s’explica dibuix (autocad i altres aplicacions) pel disseny de processos químics.

    Potser et pot interessar el llibre que he comentat a aquesta entrada. T’explica molt ben explicat amb molts exemples com es poden arribar a obtenir medicaments, per exemple, a partir d’observacions diverses aparentment sense connexió, i lligades al final per idees brillants. No és un llibre de química, sinó de resultats de la química, però t’agradaria, penso.

  3. cabistron escrigué:

    Ep! Bé em sembla que no ho he especificat massa bé, el dibuix tècnic era un exemple per dir que podia ser una assignatura que tu detestessis (aleatòriament), però sembla que no l’he encertat massa.
    Doncs sembla interessant això que dius d’aquest llibre, però sóc molt poc donat a la lectura i si es dona el cas que llegeixo algun llibre, acostuma a estar més relacionat amb el meu camp, tot i això, gràcies per la recomanació!
    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: