POST POST-POSTS

Després dels sis posts dedicats als Enigmàrius i al Superenigmàrius, potser aniran bé unes reflexions sobre llengua, llenguatge i ciència: un post post-posts.

Les ciències tenen el seu llenguatge especialitzat, com cada activitat humana. Aquests llenguatges comencen primerament com a necessitat de la mateixa ciència, per exemple, per classificar. A Biologia, les nomenclatures dels éssers vivents tenen milers i milers de termes. Alguns són coïncidents amb el llenguatge col·loquial, com sardina . Però quan es mira més prim, veiem que la sardina més comuna és la Sardina pilchardus, i que hi ha més de cent espècies més que es denominen col·loquialment sardina, però que són diferents de la S. pilchardus. A la Geologia passa una situació similar.

A la Física no es dóna aquest fenomen, o al menys no es dóna en aquesta extensió, perquè no hi ha tantes coses per classificar, sinó només fenòmens, objectes o conceptes als que donar nom. Hi ha molts termes específics, com susceptibilitat magnètica, vector de Poynting o quark encantat, però no hi ha col·leccions i col·leccions de termes corresponents a realitats diferents. Algun físic això ho ha destacat per fer veure la superioritat de la Física sobre altres ciències: “Les ciències es classifiquen en dues grans branques: la Física i la filatèlia“, va dir Ernest Rutherford, gran físic, que lògicament va tenir un cert trauma quan li van concedir el 1908 el premi Nobel… de Química.

I la Química? És una de les filatèlies de Rutherford? O bé és una subbranca de la Física? Comparteix amb la Biologia i la Geologia la llarguíssima llista de substàncies, productes i objectes amb que treballa, i per tant, en comparteix la necessitat d’una nomenclatura sistemàtica i coherent. Ara –la meva “ara”- hi ha 56707648 substàncies identificades. A la teva “ara”, lector, ja n’hi ha força més, comprova-ho. Sense una nomenclatura sistemàtica no hi ha manera d’aclarir-se, i per a això tenim la nomenclatura de la IUPAC, i les classificacions del Chemical Abstracts. Però, a més, a la química hi ha la Taula Periòdica dels elements, una forma de presentar els elements bàsics –avui 118- a partir dels quals se’n deriven els cinquanta-sis o cinquanta-set milions de substàncies. I aquests 118 estan rigorosament classificats per raons estructurals bàsiques, no només perquè s’han observat i identificat. Alguns elements s’han predit primer i s’han trobat després. Com si un biòleg predigués, amb raons basades en l’evolució, l’existència d’animals com pops de sis potes i els trobés després. La ciència química, doncs, treballa en la composició de tots els productes coneguts –la filatèlia- , però ho fa a partir de bases estructurals rigoroses: la Física.

El llenguatge químic es presta als jocs de paraules, que seran diferents en cada idioma. Per exemple, dels sis enigmàrius, només dos serien vàlids en castellà: els del plom i l’indi. El del potassi no perquè potasio no sona a putasio; bario no és Bari; silicio i cilicio només valdria en algun dialecte andalús; i al metge, en castellà li demanen que cure.

Els noms dels elements tenen el joc que tenen, i el mateix Màrius Serra ja era conscient que limitar-se als 118 noms permetia al lector resoldre els enigmàrius simplement agafant la llista d’elements i anar eliminant: ho hem vist en els posts dels enigmàrius i en tants altres enigmàrius que han quedat al tinter. En canvi, els noms dels productes hauria estat tota una altra cosa, molt més complicada i tècnica. Hi ha noms no sistemàtics que es presten a jocs de paraules, com el cubà, l’etè, el propè, el decà, la cadaverina, el tiofè o el fullerè. Però costa trobar cap gràcia al metilnaftalè o l’hexaclorobenzè, per dir noms curtets.

Els símbols dels elements són tota una altra cosa. Amb molt esforç es poden construir frases usant només símbols. B O Ne S F Es Te S, per exemple. Però ja no es pot dir B O N Na D Al, excepte que comencem a aplicar trucs, com el de considerar que podem usar el símbol del deuteri D, isòtop de l’hidrogen amb nom propi.

El que sí que ampliaria el camp seria usar els noms dels elements i dels falsos elements. Fa un parell de dies que he rebut la revista nº 9 de la Societat Catalana de Química, on hi tnc un erudit article denominat precisament “Els falsos elements“, consultable a la xarxa, i on remeto el lector interessat. Hi ha més de quatre-cents noms d’elements que no han prosperat, sigui perquè no havien existit més que en la imaginació dels seus descobridors, sigui perquè el nom no va tenir èxit i es va substituir, o per altres raons. Hi ha noms increibles, com pandemonium, newi i yorki, cati, dani, florenci, agustí, amarilli, deliri, danubi, esperi. demoni, metallum problematicum, aurum paradoxium, …

Poden servir els jocs de paraules sobre elements químics per ajudar a que hi hagi una mica més de química entre els alumnes i la química?

No Ho Se Pa S.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: