TRANSCRIT DE LA WEB DE CATALUNYA RÀDIO
Els enigmàrius dels dijous sempre són difícils, però com que aquesta setmana celebrem l’any Internacional de la Química, tots són elements de la taula de Mendelèjev, ergo “només” hi ha 118 solucions possibles.
L’element químic que mortifica, de 6 lletres
La resposta és SILICI
(el silici, de símbol Si, és homòfon del cilici, les punxes de ferro que alguns fidels religiosos porten a la pell per esperit de mortificació).
Hem rebut 803 respostes, de les quals 551 han estat correctes i 252 no.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
EL MEU COMENTARI
Molts dels qui llegeixin aquest comentari no deuen saber què és un cilici, i si ho saben no el deuen haver vist. Un cilici, en termes generals, és qualsevol dispositiu que s’aplica sobre el cos per crear incomoditat, molèstia i fins i tot dolor, per tal de mortificar el cos i així allunyar mals pensaments, per solidaritzar-te amb la passió de Crist, o com a instrument de penitència pels pecats personals. Inicialment eren peces de vestir de pell de cabra, de la regió de Cilícia, a l’actual Turquia, però va passar a tenir després el significat de peça incòmoda que es portava com a sistema de mortificació. Des de sempre ha estat discutit a la mateixa església cristiana, que des del segle IV en desaconsella oficialment el seu ús. Però molts ordes religiosos, lliurement, han aconsellat el seu ús, de manera temporal o permanent, entre els seus seguidors. Si voleu un bon tema de distracció, busqueu al Google els termes Opus i cilicio conjuntament.
A la foto hi ha un cilici fet de filferro, amb algunes punxes. Entre els practicants del sadomasoquisme deu ser una peça habitual, aplicada a tota mena de superfícies cutànies. I no seguim.
El tema és el silici. Des del punt de vista verbívor, és un dels elements monovocàlics. N’hi ha disset. Monosilàbics n’hi ha set: zinc, bor, clor, crom, brom, or i plom. Disilàbics, vuit: plata (l’únic element femenií), tàntal, àstat, lantà, liti, itri, indi i fòsfor. I trisilàbics, només dos: silici i iridi. És destacable la freqüència de la lletra i i l’absència total de l’e. Tot això, naturalment, en català.
El símbol del silici, Si, es presta molt als jocs de paraules. Si em dsculpeu la reiterada autocita, en l’article que deia ahir “Un test sobre la taula” hi ha aquestes tres preguntes:
No és pas un sÌmbol quÌmic.
a) Si. b) No. c) Ca. d) Què?
“No” és un sÌmbol quÌmic.
a) Sí. b) No. c) Ca. d) Jo què sé.
NO és una molècula, Si no.
a) NO sí, Si no. b) NO no, Si sí.c) Ni Si ni NO. d) Si i NO sí.
No cal que digui que les respostes correctes són d, a i a. Tants monosílabs en català es presten fàcilment a jocs de paraules
A Califòrnia hi ha el Silicon Valley: Palo Alto, San José, Stanford… La Vall de la Silicona, que tan alegrement tradueixen alguns periodistes i escriptors, en lloc de Vall del Silici. Jo no dic que no hi hagi molta silicona per allà penjant, però penso que n’hi ha més a Los Angeles, cinc-cents quilòmetres al sud. A aquella vall el que hi ha és molt de silici, referència a que la base de l’electrònica, la informàtica, els semiconductors i la indústria fotovoltàica han estat els xips o les làmines de silici.
Ara els científics, especialment els de branques biosanitàries, fan experiments de tres tipus: in vivo, quan manipulen organismes vius; in vitro, quan fan experiments amb cèl·lules o trossos d’òrgans extrets dels éssers vivents; i in silico, quan el que fan són simulacions per ordinador. S’hauria hagut de dir in silicio, però ja es perdia l’analogia fonètica amb els vivo i els vitro.
Aquí tenim el Silicon Vallès. Qui no es consola és perquè no vol, com a Arenys de Munt, on hi ha una capelleta que la gent anomena Lourdes de pobre…
CLAUDI MANS 