FIBONACCI

Al Mercat de les Flors, a Barcelona, la companyia de circ canadenca “Les 7 doigts de la main” i la catalana “La central del circ” han estrenat Projecte Fibonacci“. Copio de la web de l’espectacle: “El nom del projecte fa referència a la famosa successió Fibonacci, plantejada pel matemàtic del mateix nom fa uns 800 anys i que dóna com a resultat la “divina proporció”, inspiració subjacent a tot el projecte. Simbolitza com la vida s’organitza de manera orgànica i natural per crear harmonia i bellesa“. La successió de Fibonacci és 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, i així successivament. “Així successivament” vol dir que cada nombre és la suma dels dos anteriors. La sèrie té la propietat de que el quocient entre dos nombres de la sèrie es va aproximant al valor 1,618033… Aquest és un nombre irracional denominat nombre d’or, raó àurea, divina proporció, i té diverses propietats interessants.
La primera, que el seu invers té les mateixes xifres, exceptuant la primera que és 0 en lloc d’1. És a dir, que si el nombre d’or és x, té el valor tal que 1/x = x-1.
La segona característica interessant és que en moltes situacions de la naturalesa aquesta proporció es dóna de manera espontània: en les distàncies a que broten les fulles en un tronc, els gruixos de les branques, les espirals de les closques dels cargols…
Els grecs construien els temples fent que moltes proporcions de les seves dimensions, com la relació entre llargària i amplària, fos aquest valor. I en molts projectes artístics plàstics él nombre d’or hi figura.

Deixeu-me transcriure lliurement una anècdota que explico al llibre “La vaca esfèrica”, que vaig publicar el 2008, a la introducció.

En Mario Merz és un artista italià que usa la sèrie de Fibonacci. En ocasió dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, va fer una instal.lació a la Barceloneta, que es deia “Crescendo appare” Consistia en una sèrie de 21 sots excavats al paviment de la vorera, que estaven a les distàncies proporcionals a la sèrie de Fibonacci, i que a dins tenien uns tubs de neó vermell que dibuixaven el nombre de la sèrie. 160 metres en total. L’Ajuntament va destruir la instal·lació el 2004.
Doncs bé: en un important diari barceloní, una crítica d’art va escriure més o menys el següent: “Mario Merz ens presenta una obra que consisteix en una sèrie de “fibonacci” incrustats al terra del passeig, que …”.
La crítica d’art, que sabia italia, sap que molts plurals italians acaben en -i, com tortellini, ravioli, graffitti… i va imaginar que un petit sotet a terra era un fibonaccio, i que com que n’hi havia diversos, hi havia una sèrie de fibonacci.

I tot per la polisèmia del terme “sèrie”, que es refereix a l’artefacte matemàtic que he descrit, i també, col·loquialment, a un conjunt d’elements. I això pot donar lloc a una sèrie d’errors…

2 respostes a FIBONACCI

  1. cabistron escrigué:

    ep! molt bona! m’ha recordat el fet de que cada vegada que veig una noia de bon veure repasso mentalment la paraula “pibonacci” (per allò de la divina proporció)

  2. cmans escrigué:

    La divina proporció s’aplica a homes i a dones, a temples i a tiges de plantes. Jo penso que ara els cànons de bellesa femenina no passen per la divina proporció sinó per valors d’esbeltesa superiors a 1,618. S’hauria de fer treball experimental, que no és al meu abast.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: