ES POT DIVULGAR LA QUÀNTICA?

Al suplement Magazine de La Vanguardia del diumenge 26-9-10 hi havia un interessant reportatge sobre Ignacio Cirac, “el físico que acaricia el Nobel“. Un dels millors físics i una gran persona, segons diuen tots els que el coneixen. Afirma que “les lleis de la física quàntica són antiintuitives. Però per al qui treballa amb elles cada dia li acaben resultant familiars“.
En el món de la divulgació i la comunicació científica sempre m’ha preocupat el dilema entre divulgar en un llenguatge més senzill que el de la recerca original, perdent matisos i perdent, en certes ocasions, la veritable recerca; o, alternativament, no baixar el nivell, i perdre així bona part del públic receptor. És anàleg al principi d’indeterminació de Heisenberg: a més precisió, menys auditori, i viceversa. La portada del llibre de Sidney Harris “Einstein Simplified” ho il·lustra amb exactitud.

És difícil la divulgació dels temes no intuitius. Per exemple, fer comprendre l’entropia. Ho vaig intentar en l’article “Entropòlegs“, que va donar origen al capítol 6 del llibre “La vaca esfèrica“. Però és molt més difícil fer visualitzar conceptes relacionats amb fets no intuitius i no familiars. No cal anar a la física quàntica ni a la relativitat. El fer comprendre què són i com actuen els fluids supercrítics costa molt, perquè no en tenim experiència directa, tot i que no és res esotèric: es fan servir actualment per preparar cafè soluble. Però si ens fiquem en el món de la quàntica o la relativitat general, per ara no he trobat la forma d’entrar-hi de forma comprensible per a una persona profana. L’Isaac Asimov mai va atrevir-se a entrar en aquests temes, i els llibres de l’Stephen Hawkings no són de divulgació, per més que es digui. Fa servir paraules força habituals, però els conceptes que els seus llibres inclouen són tan abstractes que les frases que acaba fent són ininteligibles per al profà, malgrat que cada paraula que conté és potser trivial.

Jo penso que la única estratègia per entrar en el món dels temes antiintuitius d’una manera divulgativa és la suggerida per Abbott a Planilàndia. Com fer comprendre les tres dimensions a habitants d’un món de dues dimensions? Raonant és impossible. Agafant un habitant i fent-lo volar en tres dimensions se’l sotmet a una experiència vital tan extrema que inicialment no és capaç de mirar ni de descriure el que veu. Però després, reflexionant, potser sí que ho pot descriure i avançar cap a la comprensió dels fets. És a dir, racionalitzant l’experiència, no la teoria, antiintuitiva. La teoria ja vindrà després.
Ara que ja hi ha prou proves experimentals dels fenòmens quàntics i relativistes, penso que la única manera de parlar d’aquests temes a nivell de divulgació és partir dels fets. No es tracta d’explicar que la teoria prediu que una partícula pot passar per dos forats alhora -cosa que el sentit comú rebutja- sinó de presentar els fets de la difracció electrònica i debatre quina teoria podria explicar els fets. Cal fer, doncs, el que sempre ha fet la ciència, que és partir dels fets experimentals, malgrat que en aquests temes els fets experimentals semblin màgia.

Un dia hauré de provar d’escriure alguna cosa d’aquests temes. Però no serà fàcil.

9 respostes a ES POT DIVULGAR LA QUÀNTICA?

  1. b.a. escrigué:

    Home, potser que no et soni massa científic però, jo veig molt clar que el més fàcil és recórrer a la CF… El comú dels mortals resultem bastant disposats a creure que els habitants d’un planeta ara mateix encara no identificat (aquí sí que els típics ‘marcians’ han passat a la història…) passi per dos forats alhora, es desplaci com a individu o com a raig de llum en funció de les circumstàncies, compri “bombones” del que seria el nostre butà en de contingut “hacnú”, o altres coses així que ‘sabem’ perfectament que ni la llum ni la matèria que coneixem faríen mai de la vida. A tu no t’ho sembla?

    • cmans escrigué:

      Tens raó en el sentit que a la ciència-ficció acceptem fenòmens impossibles sense qüestionar-los. Però precisament aquí rau el problema: que en quàntica o relativitat no estem parlant de coses “impossibles” que acceptem, sinó de realitats que topen amb el nostre sentit comú. La meva pregunta és com podem ajudar a fer veure que el sentit comú no s’ha d’aplicar en determinats casos. I el problema és que cal que l’interlocutor ho assumeixi des del seu sentit comú actual… És a dir, ja haig de donar-li raonaments i arguments comprensibles ara, per moure’l a una forma de raonament on la lògica és diferent.
      La SF pot ajudar a la comprensió de la ciència, sempre que el guionista o escriptor tingui això com a objectiu. Asimov va escriure una sèrie de contes curts per explicar química, tipus “Estoy en Puertomarte sin Hilda” (el tinc en castellà). Però trobo que la finalitat didàctica li fa perdre espontaneïtat narrativa… i és que no es pot tenir tot.

  2. b.a. escrigué:

    Fer entendre que el sentit comú no s’ha d’aplicar en determinats casos, no sembla a priori massa difícil vist la quantitat de casos en que directament no s’aplica, però aquesta és, com si diguéssim, una altra guerra.
    N’estic francament convençuda que en boca d’un extraterrestre, la fenomenologia quàntica sonaria molt creïble. A partir d’aquí, la feina de l’autor o guionista, o sigui tu mateix per a ser exactes, rauria en fer la “traducció” oportuna a la versió macroscòpica de tot plegat.
    Saps aquelles històries típiques d’anar canviant d’escala per a descobrir un univers dins d’un altre i un altre dins d’aquest i així successivament en el més pur estil nina russa? Doncs una cosa així però en versió quàntica!
    Un altre sistema seria que en lloc de l’extraterrestre, el ‘protagonista’ fos directament un fotó parlant…
    Paro que m’embalo!
    (…però hi continuaré pensant perquè aquest és un tema que sempre m’ha fet molta gràcia).
    Ja estic esperant el llibre!

    • cmans escrigué:

      Al País del Mirall l’Alícia viu experiències fora del sentit comú, amb una lògica pròpia. Per exemple, aquell episodi en que es posen a córrer l’Alícia i la Reina Vermella i no s’estan movent de lloc. Això viola el sentit comú, i ho acceptem com una absurditat més de la novel·la. Però això passa només un moment, i a la resta de la novel·la el movment dels personatges és el clàssic. Aquest exemple, i molts altres que hi ha, són episodis esporàdics de nonsenses, però la lògica global és la del sentit comú. No és fàcil posar-se en una altra lògica i que sembli coherent. Una bona aproximació és “Alice in Quantumland“, de Robert Gilmore.

  3. Se puede explicar la Novena de Beethoven tarareándola en el metro. No hay duda. Pero no es lo mismo. Toda divulgación permite saber resultados pero no lo más grande de la ciencia, que es cómo se consiguen éstos. Un resultado, en sí, no me parece muy interesante. La naturaleza es así. La gracia está en cómo saberlo. Ese esfuerzo, la dificultad, es la gracia de la ciencia y de ir en bicicleta. Un gran libro el de la ‘Vaca esférica’ y un texto este tuyo muy interesante.

    • cmans escrigué:

      És una bona analogia la de la música: “El divulgador taral·leja, el científic és el virtuós de l’instrument”.
      I tens raó en que saber com s’aconsegueixen els resultats és el més interessant, perquè comprendre com i per a què es fa un experiment és comprendre l’essència del problema, i quina lògica hi ha implícita en el procés d’intentar resoldre’l o aclarir-lo.

  4. Trataré el tema en mi blog (usaré tu imagen sobre Einsteins, si no hay problema, es muy clara)

    • cmans escrigué:

      Cap problema (cap problema que usis la imatge. Una altra cosa és si tenim dret a usar imatges escanejades de llibres publicats…)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: