SI ÉS QUÍMIC, ÉS DOLENT

Que fumar és dolent, és evident. Que cal fer campanyes per tal de que es deixi de fumar, sembla acceptat per la major part d’experts en salut pública.

Però “la finalitat NO justifica els mitjans”. Fa uns mesos, des del departament de Salut es va difondre una publicitat, reproduida a la figura, on es diu que el fum del tabac és fatal perquè conté més de 4000 components altament tòxics, entre els que es citen l’amoníac, l’arsènic, el mercuri, la naftalina, el butà…

La menció de termes químics pretén espantar el consumidor, encara que no siguin els productes citats els responsables de la morbilitat o la mortalitat provocada pel tabac. Els principals responsables carcinògens del tabac són els hidrocarburs aromàtics policíclics, com el benzopirè,  l’acroleïna i les nitrosamines. I el poloni 210. A més, el tòxic més potent és la nicotina. De tots aquests només es cita en la publicitat el poloni 210.

No crec que sigui ètic fomentar una pràctica saludable amb publicitat equívoca com aquesta. Que l’amoníac sigui tòxic no vol dir que el tabac sigui tòxic per les petites quantitats d’amoníac que conté. El butà no és tòxic, però la gent l’associa a explosions. L’arsènic és sinònim d’enverinament, encara que el tabac en contingui molt poc.

La menció a 4000 tòxics espanta. Però, en quina proporció es troben? Són tòxiques les aigües minerals perquè contenen també diversos cations “tòxics”?

Una publicitat així desinforma i deseduca perquè destaca l’aspecte qualitatiu enfront del quantitatiu, i perquè exacerba la por als productes químics en general. Moltes informacions sobre toxics ambientals cometen els mateixos vicis. Publicitat demagògica, i qui hi surt perdent és la química, culpabilitzada injustament.

Si l’any que ve, l’Any Internacional de la Química, servís per alguna cosa…

Una resposta a SI ÉS QUÍMIC, ÉS DOLENT

  1. pepquímic escrigué:

    Precisament a desembre de 2008, quan va començar a difondre’s aquesta publicitat antitabac (i anti química), vaig escriure un article al bloc titulat “No fumeu!” (amb el doble sentit, cap als consumidors i cap al Departament de Salut de la Generalitat) on també vaig escriure que no crec en la premisa “el fi justifica els mitjans” per molt ètica que sigui la finalitat. Em pensava que ja havíem superat l’etapa on la química és la dolenta de la pel·lícula, però sembla que encara hem de fer molta feina.

    http://pepquimic.wordpress.com/2008/12/11/no-fumeu/

    Pep Anton

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: