PROPOSTA PER AL 2050

La probabilitat de que estigui viu el 2050 és baixa: un 0,003%, que és aproximadament el percentatge d’homes de 102 anys o més avui a Catalunya. N’hi ha 107, i 391 dones. No és una probabilitat nul·la, per tant, i em programo a l’agenda una activitat.

Es tracta de comprovar quin grau de compliment tenen els vaticinis que es feien a la revista Presència de diumenge passat 27 de juny. Per exemple, que hi haurà 9,5 milions de catalans. Que hi haurà un tren magnètic entre Barcelona i València a 400 km/h.  Que a partir de 2025 els nous combustibles ecològics s’usaran més que els derivats del petroli. Que l’any 2020 amb un litre de gasoli es faran 100 km amb un cotxe normal.  Que hi haurà centrals nuclears de fusió freda (qui ho ha escrit no deu saber què és això, i vol dir simplement fusió). Es farà sang humana industrial, adaptable a cada persona.  El mar haurà pujat uns 50 cm i haurà inundat aiguamolls, platges i deltes. I unes quantes prediccions científiques i tecnològiques més.  Catalunya serà un dels països més pròspers de la Unió Europea. No hi haurà monarquia a Espanya. Hi haurà menys aeroports, i ciutats més compactes, desapareixent les urbanitzacions aillades.

Etc etc. Hi ha moltes prediccions més, a càrrec d’experts actuals.

El 1985 la revista Muy Interesante va publicar el test de l’any 2001. Consistia a respondre 50 preguntes sobre el futur, i comparar les respostes amb les d’Arthur C. Clarke, famós escriptor de ciència-ficció, que fa poc va morir. Vaig coïncidir amb ell en les prediccions només un 34%. Però em vaig guardar la revista…

i el 2001 vaig comprovar que de les 39 preguntes comprovables (les altres 11 no es podien validar per diverses raons) en vaig encertar 26, però en Clarke només 20… Pots llegir-ho amb detall a l’article “L’efecte Tia Flor“.

I és que la prospectiva no ha de mirar només el que seria factible que passés amb la informació que tenim avui, sinó sobre tot qui pagarà el que valdrà la innovació, i quines altres innovacions es deixaran de fer… Això sense tenir en compte el factor humà, present en la història encara que a vegades no ho sembli. Com seria el món si els atemptats a les Twin Towers del 2001 no haguéssin prosperat perquè a un dels atacants li hagués fallat alguna cosa?

Em guardo la revista, i l’anirem consultant. Si el 2050 no hi sóc (altament probable) que algú faci l’exercici de revisió, sisplau.

2 respostes a PROPOSTA PER AL 2050

  1. La lectora corrent escrigué:

    Claudi, extrapoles al futur les dades del present. Ves a saber, potser el 2050 siguin moltes més les persones que arribin a centenàries. Però, com hi arribaran? No és el mateix tenir una vida llarga que una llarga vida.

  2. cmans escrigué:

    Tens raó, Mercè. A mi m’agradaria ser com aquella vella que deia la meva tia (ella deia “veia”) que no es volia morir mai perquè li agradava veure coses noves. Però per a gaudir de les coses noves has d’estar sa i amb el cap clar…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: