TERMODINÀMICA I CINÈTICA DE LA INDEPENDÈNCIA – 0

Fa anys que vaig escriure un article que es deia Termodinàmica i cinètica d’un examen” , que crec totalment vigent, i que m’agradaria aplicar a l’actual situació política catalana.
Resumint: una cosa és on es vol arribar (termodinàmica: quin és l’estat d’equilibri final al que es vol arribar)  i l’altra a quina velocitat s’hi pot anar (cinètica del procés). Poden haver-hi diferents opinions i estils: anar a la independència ràpidament (A de la figura), anar-hi lentament (B), anar cap a una confederació ràpidament, anar-hi lentament, anar cap a un federalisme assimètric ràpidament (C), anar-hi lentament (D), anar cap a un major autonomisme ràpidament, anar-hi lentament…

Termodinàmica i cinètica de la independència

Les pautes evolutives coïncideixen en part, sobre tot per a les opcions intermèdies. Es poden trobar dos treballant per graus diferents i amb criteris de velocitat diferents recorrent el mateix camí plegats…

No oblidem que hi ha camins termodinàmicament favorables, espontanis, però que són lents. El grafit es va transformant en diamant, però de forma imperceptible. I hi ha canvis molt ràpids que no arriben a un grau de conversió gaire elevat.

L’analogia químico-política s’acaba aquí.  No sé  imaginar-me si hi ha catalitzadors en aquests processos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: