LES TASSES DE TE DELS TRENS DE L’ÍNDIA

El Magaxine de La Vanguardia té avui un article sobre ecodisseny que comença dient:

Quienes hayan viajado por India en tren conocen el sistema de venta y servicio de té. Los vendedores que circulan por los vagones los ofrecen en vasitos de arcilla que, una vez acabada la infusión, los pasajeros lanzan por la ventanilla al campo. Ese gesto –que para los occidentales era una buena anécdota que contar a la vuelta del viaje- hoy es considerado ejemplar desde un punto de vista ecológico. El pequeño recipietnte cumple un ciclo completo. se produce con tierra y vuelve a ella sin , por el camino, dejar ningún impacto negativo sobre el planeta. Es un objeto cuya vida es corta, de usar y tirar, que deja los vasos de plástico en muy mal lugar

I l’articulista va i s’ho creu.

A l’Índia, als trens que jo he vist no hi he vist venedors de te. He vist vagons de classe general –unes multituds indescriptibles, i una pudor d’orina notable-, i vagons exclusius de dames, per tal d’evitar les compressions a que es sotmeten els passatgers als vagons generals. No he estat als vagons o als trens de més nivell, que és on deuen oferir te. Però bé, imaginem que les coses passen com diu l’articulista.

Distingo, que diuen els jesuïtes quan fan una reflexió.

La tassa és d’argila cuita o no? Si no és cuita, les coses són com l’article diu.

Però és estrany que no sigui cuita. La peça de ceràmica encara no cuita és fràgil i probablement molt porosa, i no crec que pugui suportar que se li posi un líquid a pràcticament 100ºC com és el te. A més, té un tacte molt aspre. Però, efectivament, si es llencés aquesta tassa per la finestra i es barregés amb argila similar, s’hi incorporaria, perquè aquesta peça no és més que argila no cuita. En anar a terra, efectivament tornariem a la terra el que havia sortit de la terra.

Però, si la tassa és cuita, l’argila original ja ha deixat de ser-ho. La cocció de l’argila provoca que l’argila perdi aigua (120 a 250ºC), es descompongui la caolinita (700ºC), i reaccioni la sílice i l’alúmina per donar sillimanita, mullita i cristobalita (1200ºC). Tots aquests productes tenen propietats molt diferents de l’argila seca i no cuita inicial. Són molt menys fràgils, impermeables, i de densitat més alta. Són veritables materials ceràmics. I si es llencen als terrenys de l’ïndia des de les finestretes dels trens, hi estas tirant un material aliè, i, per descomptat, amb un impacte negatiu. No molt, perquè no cal exagerar, però aliè.
.
Els vasos de plàstic que l’articulista cita pejorativament són, en certa manera, similars a la ceràmica. Provenen d’un material natural, el petroli, que per reacció química ha acabat donant el polímer, que pot ser polietilè, polestirè, polipropilè, o polistirè expandit. Aquest darrer és el típic “porexpan”, que es fa servir força per fer vasos que han de contenir begudes calentes. Llençar-lo al terra de l’Índia tindria també un impacte negatiu.

Aquest és un exemple il•lustratiu de la confusió entre les primeres matèries i el producte final. A la publicitat d’un blanquejant de roba “natural” dels USA diu que és 100% de percarbonat –com els d’oxigen actiu d’aquí-, i que està compost per sal, pedra calcària, i aigua oxigenada. Deixant de banda que l’aigua oxigenada no es troba a la naturalesa, la manera com el producte diu de què és fet fa pensar que el percarbonat és una barreja dels tres components, quan en realitat es tracta d’una reacció química complexa , i en el producte final no hi queda ni sal ni pedra calcària ni aigua oxigenada… És confondre -innocentment, només faltaria- el que és una barreja amb el que és una combinació, obtinguda per reacció química de primeres matèries diferents. La paraula “compost” té el doble valor, i tant serveix per a una barreja com per a una combinació.

Però, si s’ha de salvar el planeta, quina importància tenen aquestes petites mentides o restriccions mentals? O és que l’objectiu no justifica els mitjans ?

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 142 other followers

%d bloggers like this: